• Imprimeix

Ramon Casas i Carbó

Amb Santiago Rusiñol, Ramon Casas va ser l'impulsor de la renovació de la pintura catalana de finals del s. XIX i el millor pintor de la primera generació modernista. Entre la seva obra destaca la galeria de retrats al carbó de personalitats del món de la cultura i la política. Va guanyar nombrosos premis en els concursos de cartells i les seves obres van fer-se molt populars. Juntament amb Alexandre de Riquer se'l considera el pioner i mestre del cartell publicitari a Catalunya. Els seus primers cartells els va fer per a la taverna d'Els Quatre Gats i, entre ells, destaquen els de l'Anís del Mono, els Cigarrillos París, el cava Codorniu o el d'Auto-Garatge Central. Pel que fa a la pintura, Ramon Casas es fa cronista d’esdeveniments ciutadans en obres com El garrot vil (1893), El Corpus (1898) o La càrrega (1899).

Nascut a Barcelona el 4 de gener de 1966, fill d’una família de fabricants de l’alta burgesia, Ramon Casas és un pintor plenament vocacional des de la seva adolescència. Als quinze anys marxa a París, a estudiar al taller de Carolus Duran, on fa les primeres amistats artístiques, entre altres el pintor francès Maurice Lobre. Amb Duran entra en contacte amb la modernitat impressionista (Edouard Manet) i amb la pintura hispànica, esdevenint un gran admirador de Velázquez. El 1883 exposa al Saló del Champ de Mars, de París, un Autoretrat vestit de flamenc. Completa la seva formació artística pintant a Granada i a Madrid (1884-1885). Establert de nou a Barcelona, posteriorment pinta també a Sevilla.

L’estada a París, on comparteix habitatge i estudi amb Santiago Rusiñol al Moulin de la Galette (1890-1892), marca un punt d’inflexió en la seva evolució. Influït per Toulouse-Lautrec i Steinlen, esdevé un excel·lent dibuixant de traç segur i característic, palès en les il·lustracions dels articles que Rusiñol enviava a La Vanguardia, les cròniques parisenques Desde el Molino (1890-1892). En la pintura a l’oli s’apropa més a Degas o Whistler, mostrant una forta personalitat en el que els crítics de l’època qualifiquen com la “pintura en gris”, autèntica importació de la modernitat impressionista a la pintura catalana. Obres com Plein Air, Interior al Moulin de la Galette o els retrats d’Erik Satie i de Madeleine de Boisguillaume, reblen el seu triomf i el consoliden com un dels grans pintors del moment.

De retorn a Barcelona reprèn la pintura de retrats i cercant nous escenaris pictòrics sovinteja Sitges, on hi atreu Santiago Rusiñol. Casas esdevé un dels primers estadants del Cau Ferrat i participants en la primera i tercera Festa Modernista. Participa, amb entusiasme i bona recepció crítica, a les exposicions organitzades a la Sala Parés Rusiñol-Casas-Clarasó. Alhora inicia una visió de la vida col·lectiva amb obres de marcat caràcter social (Garrot vil, La càrrega), així com de la vida popular i elegant, paleses al conjunt pictòric que decora el Cercle del Liceu de Barcelona. L’embarcament de tropes i Ball de tarda són dues de les obres més significatives del moment (1896).

El 1897 pren part en la fundació de la cerveseria Els 4 Gats, juntament amb Pere Romeu, amic de joventut i natural de Torredembarra, d’on procedeix la seva família paterna. Amb Romeu comparteix una gran afició per l’esport, la bicicleta i l’automòbil. Els 4 Gats esdevé el centre d’irradiació del Modernisme català i peninsular fins al seu tancament (1903), per on desfilen els artistes i tota mena de personalitats. Ajuda també a la promoció literària i gràfica del local amb la publicació homònima (1899). De 1899 a 1903 i juntament amb Miquel Utrillo, que actua com a director i redactor de la revista, crea Pèl & Ploma, sens dubte la més important publicació del modernisme català i hispànic. Casas hi publica els retrats al carbó que realitza de les més destacades personalitats de les arts, la política, les finances, els escenaris i la vida pública en general, un autèntic retaule de la societat del seu temps. Col·leccionista i mecenes, en desaparèixer Pel & Ploma finança Forma, dirigida i redactada també per Miquel Utrillo.

La vida artística de Ramon Casas, esdevingut el més important retratista del seu temps, s’esdevé entre exposicions i guardons (París, Barcelona, Madrid, Viena, Munic…), viatges i el treball al seu taller, instal·lat al senyorial edifici del Passeig de Gràcia, 94, des de 1894. Vers 1897 inicia la producció cartellística que li atorgarà una gran popularitat, ja que tracta tota mena de temes, unint el valor artístic a l’efecte publicitari; els cartells de Codorniu, Anís del Mono, curses de motor, els certàmens i esdeveniments barcelonins, les campanyes sanitàries en són alguns dels millors exemples. El 1900 passa una llarga temporada a París, però de signe ben diferent de la bohèmia de Montmartre. El 1905 es trasllada a Madrid, on rep l’encàrrec de realitzar un retrat del rei d’Espanya. L’any següent un fet cabdal marca un punt d’inflexió determinant a la seva vida, és la coneixença d’una jove venedora de loteria, Júlia Peraire, que esdevé model, musa i l’amor de la seva vida. L’automobilisme esdevé una de les grans passions de l’artista, compartida amb el seu parent i amic Pere Romeu.

Arran del coneixement de l’industrial, col·leccionista i filantrop Charles Deering, realitza diversos viatges als Estats Units d’Amèrica, on és requerit com a retratista i dibuixant. Entre 1908 i 1921, amb Charles Deering realitza diversos viatges per Espanya i Europa. És Casas qui atreu Deering per visitar Sitges, on el nord-americà construeix la seva residència i un palau, el gran complex artístic de Maricel, per a les seves col·leccions artístiques amb la col·laboració de Miquel Utrillo. Casas esdevé una figura cabdal en la relació de Deering amb el medi artístic durant gairebé dues dècades. Gràcies a aquest fet, bona part de la seva obra, tant de l’època de París com posterior, es troba en diversos museus i col·leccions públiques i privades nord-americanes (Chicago i Miami, especialment).

El 1917 Deering adquireix el castell de Tamarit i encarrega la seva rehabilitació i decoració a Ramon Casas. El fet de sovintejar la contrada fa que Casas retorni ocasionalment a la pintura de paisatges. Quan el 1921 Deering decideix marxar als EUA i endur-se la seva col·lecció d’art, ven a preu simbòlic la seva residència d’hivern de Maricel a Ramon Casas, qui, al seu torn, en fa llegat testamentari a la seva germana (actual Can Rocamora).  

Durant la Gran Guerra, Ramon Casas pren partit, com la major part d’artistes i intel·lectuals del país, a favor de la causa aliada degut a la seva convicta francofília, participant en activitats i visitant el front de guerra. Els darrers anys de la vida transcorren entre les exposicions -represes des de 1921 les Rusiñol-Casas-Clarasó a la Sala Parés ja com una tradició de cada temporada-; el seu domicili de Sant Gervasi, on viu amb Júlia, amb qui finalment ha contret matrimoni després d’anys de convivència (1922), i el monestir de Sant Benet de Bages, propietat de la família, que l’artista ha fet remodelar per al seu habitatge i taller. A Sant Benet hi pinta diversos retrats i interiors ambientats a les dependències del monestir.

Des del medi artístic Casas està considerat com una important figura del Modernisme, que és el passat immediat, i com el gran retratista de la burgesia catalana. La mort del seu gran amic Santiago Rusiñol (1931) el colpeix anímicament. Ramon Casas mor a la seva casa barcelonina de Sant Gervasi el 29 de febrer de 1932 i és enterrat al cementiri de Montjuïc.  

Són moltes les col·leccions públiques i privades que acullen obres de Ramon Casas. L’obra de l’artista es troba principalment al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu del Cau Ferrat (Sitges), Museu de Montserrat, així com també al Museu Comarcal de la Garrotxa (Olot), el Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i el Museu del Modernisme (Barcelona), figurant també en les col·leccions permanents d’altres museus i col·leccions públiques i privades del país.  

A l’Estat espanyol la seva pintura forma part del Museo Centro de Arte Reina Sofía i la Colección Carmen Thyssen, entre altres. Als Estats Units d’Amèrica els seus quadres figuren a la Universitat de Nortwestern (IL), al Miami Estate i en altres diverses col·leccions particulars i públiques.

Organització

Departament de la Presidència de la Generalitat
Departament de Cultura de la Generalitat
Institució de les Lletres Catalanes
Delegació Territorial de Cultura Barcelona
Consell Nacional de la Cultura i les Arts

Institucions, entitats i empreses col·laboradores         
(per ordre alfabètic)

Ajuntament de Sitges
Ajuntament de Torredembarra
Associació L’Arca de Noè
Cases Singulars de Barcelona
Cercle del Liceu
Codorniu
Comunicar és fàcil  de Sitges
Consorci del Patrimoni de Sitges
Deering Estate,  Cutler, Miami, EUA
Diputació de Barcelona
Editorial A Contravent
Fundació Catalunya La Pedrera / Món Sant Benet
Fundació La Caixa
Fundació Lluís Carulla
Fundació Rocamora, Barcelona
Galeria d’Art Artur Ramon
Galeria d’Art Gothsland
Grupferré – Restaurant els 4GAts
Hydra Media, comunicació de Sitges
Institut d’Estudis Penedesencs
Museu Comarcal d’Olot
Museu Comarcal de Manresa
Museu d’Art  de Sabadell
Museu de Badalona
Museu de Montserrat
Museu de Valls
Museu del Cau Ferrat de Sitges
Museu del Modernisme
Museu Deu del Vendrell
Museu Joan Abelló de Mollet del Vallès
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Museu Pau Casals
Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
Nortwestern University Library, IL, EUA
Pasgràfic de Sitges
Universitat Rovira i Virgili. Institut de Ciències de l’Educació
Vinseum

La commemoració de l’Any Ramon Casas 2016 s’organitza en tres eixos conceptuals:  l’accés, el coneixement i la creativitat.

El conjunt d’activitats que es coordinen, promouen, impulsen i s’organitzen des del comissariat, amb la col·laboració d’institucions i entitats que hi contribueixen, s’acorden amb els següents objectius:

  • aconseguir la màxima participació i gaudi per part de tota mena de públics;
  • promoure la integració de les activitats en la programació i serveis dels museus, monuments i col·leccions d’art amb obra de Ramon Casas obertes al públic;
  •  integrar en la commemoració diversos àmbits d’activitats susceptibles d’evocar, d’alguna manera la figura de Ramon Casas, com el món de la gastronomia o del motor, entre altres;
  • estendre la commemoració i les activitats en tot el territori de Catalunya;
  • contribuir a la difusió i internacionalització de la cultura catalana per mitjà de la figura de Ramon Casas, artista que com pocs és considerat com una icona de la modernitat i del Modernisme;
  • informar permanentment i puntualment de les activitats de forma accessible i actualitzada.

Amb aquests objectius, s'ha establert un programa d'exposicions, lectures i visions, dibuixos i tallers familiars, activitats a biblioteques i centres docents, conferències, visites guiades, espectacles, rutes i itineraris i publicacions, la informació dels quals s'anirà publicant en aquest web.