• Imprimeix

Amparo Poch y Gascón

50 anys de la mort d’Amparo Poch y Gascón, metgessa, periodista, sindicalista i feminista

Amparo Poch i Gascón

Placa del carrer dedicat a Amparo Poch a Saragossa, 2 de gener de 2013.

Nascuda a Saragossa el 15 d'octubre de 1902, en el si d’una família modesta, Amparo Poch va iniciar, per indicació paterna, els estudis de Magisteri l’any 1917. Més tard, cursà Medicina, la seva autèntica vocació, tot i les dificultats que tenien les dones en aquella època per accedir a aquests estudis. Es llicencià a la Universitat de Saragossa l’any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes. S'especialitzà en puericultura. Atès l’elevat índex de mortalitat infantil, el desconeixement de nocions bàsiques d’higiene i la proliferació de malalties venèries, especialment entre la classe obrera, s'interessà pel control de natalitat i l'educació sanitària de les dones. Obrí una consulta per a treballadores, primer en el seu propi domicili, i més tard en un consultori propi. 

També desenvolupà una important tasca divulgadora, donant conferències en ateneus obrers i societats culturals; i escrivint articles en revistes com Tierra y Libertad, Generación Consciente o Mujeres Libres. Publicà també La cartilla de consejos a las madres (1931), La vida sexual de la mujer. Pubertad, noviazgo, matrimonio (1932), Elogio del amor libre (1936), El Niño (1937) i La Ciencia en la Mochila (1937?)... on defensà la igualtat entre dones i homes, les unions lliures i el divorci.

Dona compromesa i militant amb els desafiaments del seu temps, Amparo Poch va fundar amb Mercè Comaposada i Guillén i Lucía Sánchez Saornil l’organització anarcosindicalista Mujeres Libres, alhora que s’incorporà a la junta directiva de la Lliga espanyola de refractaris a la Guerra (branca espanyola de War Resisters International) i del Grup Ogino, dedicat a la difusió d’aquest mètode anticonceptiu. Durant la II República, va ser nomenada Directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny. Des d’aquesta instància, la seva actuació se centrà en l'àmbit de la sanitat infantil i femenina. Durant la Guerra Civil espanyola, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. Es preocupà especialment d’allunyar la infància del conflicte bèl·lic i, quan això deixà de ser possible, va organitzar diverses expedicions a l’estranger de nens i nenes refugiats.

L’evolució de la guerra, la portà a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937. Aquí va organitzar l'acolliment de nens i nenes refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic. Dirigí també el Casal de la Dona Treballadora, on desenvoluparà un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores, facilitant la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància.
L’any 1939, es va veure obligada a marxar a l’exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc (França). Allí treballà a l'Hospital de Varsòvia, on continuà la seva tasca humanitària a favor dels més desfavorits fins a la seva mort, el 15 d’abril de 1968.

Data d'actualització:  16.04.2018