• Imprimeix

Publicació de les Normes ortogràfiques

img_normes_gran

(Gener 1913)

Les Normes ortogràfiques, un conjunt de 24 regles aprovades i consensuades per l’Institut d’Estudis Catalans, van néixer de la necessitat de modernitzar, depurar i normativitzar la llengua literària i escrita. Aquestes normes van marcar les regles del català modern, que s’equiparava així a les altres llengües europees i el feien apte per al conreu de tots els gèneres literaris i per a tots els àmbits de la comunicació: premsa, ciència, administració, educació, legislació i comerç.

A l’inici de la segona dècada del segle XX, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va constituir una comissió formada per membres de diferents seccions per establir unes normes que acabessin amb el desordre i l’anarquia de l’ortografia catalana. Pompeu Fabra va ser l’encarregat de preparar un qüestionari que va ser estudiat, discutit i votat pels membres de la comissió. El resultat dels treballs de la comissió van ser les Normes ortogràfiques, aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans i promulgades el gener del 1913. L’Institut, amb les normes, va dotar la llengua catalana d’un instrument bàsic i imprescindible per poder emprendre els treballs de codificació següents sobre la gramàtica (1918) i el diccionari (1932).
 
Les normes van ser adoptades ben aviat per la premsa, les revistes catalanes i per la majoria d’escriptors. La normativització va facilitar que el català s’ensenyés a l’escola i a la universitat. Enric Prat de la Riba va fer una crida a la unitat i a la disciplina dels catalans en aquest afer i, en conseqüència, les corporacions locals van adoptar la nova ortografia. El paper del món cultural i polític va ser clau per a l’èxit de les Normes, la unitat de la llengua i, en definitiva, per a la seva recuperació.
 
El projecte lingüístic i nacional de l’Institut d’Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, va consistir a fer de la llengua catalana una llengua moderna, funcional, apta per a totes les necessitats comunicatives i compartida per tota la comunitat lingüística i cultural.
 
Avui, cent anys després, volem retre homenatge a l’esforç i la tasca que l’Institut d’Estudis Catalans i Pompeu Fabra van dur a terme per aixecar l’obra pública més important del país: la llengua.

Data d'actualització:  22.05.2013