• Imprimeix

Rafael Patxot i Jubert

(Sant Feliu de Guíxols, 1872 – Ginebra, 1964)

Rafael Patxot i Jubert

Gran mecenes de la cultura catalana, científic, industrial surer, filantrop, bibliòfil i escriptor. Humanista d’esperit independent. Impulsor de projectes de la màxima transcendència en l’àmbit de la cultura popular i la meteorologia.

Editor en moments difícils, com durant la dictadura de Primo de Rivera, en què va contribuir a l’edició de les publicacions de l’Institut d'Estudis Catalans. Persona vinculada als moviments intel·lectuals i polítics de l’època i a l’excursionisme.

El 8 de gener commemorem el cinquantenari de la seva mort.

Programa d'activitats

Biografia

Rafael Patxot va néixer en el si d’una família industrial dedicada a la producció de taps de suro. Va passar la infància vora mar. Va estudiar primer a Barcelona i després a París, Londres i Cambridge. Els estudis a l’estranger van formar-lo com a científic, però la defensa de la llibertat, de la personalitat humana i el rebuig de l’abús del poder de l’estat d’Herbert Spencer el van marcar com a humanista.

La mort prematura de la mare i la necessitat de rellevar el pare en la direcció de l’empresa familiar li van fer interrompre la formació científica, que era la seva veritable vocació.

Cap al 1900 es va traslladar a viure a Barcelona. Aquet fet li va permetre incorporar-se a l’actiu grup d’intel·lectuals que orientaven la vida cultural catalana i així va arrodonir la seva formació. Es va integrar plenament a l’”Avenç” i al moviment modernista. La seva activitat literària va passar desapercebuda, però val la pena destacar-la. Va traduir, per a la Biblioteca Popular de l’Avenç, obres de C. Flammarion, X. de Maistre, Lord Avebury i un recull de textos dels millors escriptors nord-americans. Va col·laborar també a la Il·lustració Catalana amb 31 articles de divulgació astronòmica, de meteorologia i excursionisme. La seva vida literària acaba amb les seves monumentals memòries, Guaitant enrere (fulls de la vida d’un octogenari), publicades a Ginebra el 1952 i que ell va qualificar de testament espiritual.

Al 1926 va comprar una finca a Mosqueroles, integrada per diverses cases de pagès, i va encarregar a l’arquitecte Josep Danés construir-hi la Masia Mariona, en record d’una de les seves filles, morta molt jove. La casa fou inaugurada el 1930 i allà el va sorprendre l’esclat de la Guerra Civil. Després de la seva mort va ser cedida pel seu nét a la Diputació de Barcelona i actualment és porta d’entrada al Parc Natural del Montseny s’hi allotja l’exposició permanent Univers Patxot.

Es va exiliar l’agost del 1936 per salvar la vida tot i que era contrari a l’aixecament militar. Va sortir del port de Barcelona en destinació a Port Vendres juntament amb altres refugiats i, a final del mateix any, es va instal·lar a Suïssa, d’on ja no es mouria ja que es va negar a tornar a Catalunya mentre hi hagués dictadura. Acabada la guerra, va ser declarat “individuo desafecto al Glorioso Alzamiento Nacional” i el Tribunal de Responsabilidades Políticas li va imposar importants sancions econòmiques.

Casa Patxot (Sant Feliu de Guíxols); "Guaitant enrera"; "Urània"; Casa Mariona (Mosqueroles)

Casa Patxot (Sant Feliu de Guíxols); "Guaitant enrera"; "Urània"; Casa Mariona (Mosqueroles)

Rafael Patxot i la ciència

Rafael Patxot destaca per haver estat el primer meteoròleg català que va mesurar amb precisió la velocitat de la tramuntana mitjançant un anemocinemògraf d'intensitats. Es va iniciar en les observacions meteorològiques el 1896 a l’observatori que havia fet construir a la seva casa de Sant Feliu de Guíxols. Quan es va traslladar a viure a Barcelona va dipositar l’instrumental que posseïa al Servei Meteorològic de Catalunya.

Va crear la Xarxa Patxot per estudiar la pluviometria gironina i, convençut de la necessitat de disposar d’aquestes dades, va ampliar la xarxa a tot Catalunya, les Balears i el Rosselló. Va publicar treballs capdavanters en el seu moment, com Meteorologia catalana (1908), observacions del període 1895-1923, La pluviometria catalana (1912), observacions del període 1906-1910, Segon estudi de la pluja a Sant Feliu de Guíxols (1923), observacions del període 1895-1923, i Contribució a l’estudi dels corrents atmosfèrics mitgers (1923).

Com a mecenes en l’àmbit científic va impulsar la creació del Centre d’Estudi dels Núvols, el 1921. El Centre va fotografiar, de forma sistemàtica, el cel de Barcelona i Catalunya. Patxot va aportar aquest material, de forma desinteressada, per a la confecció de l’Atles internacional dels núvols i dels estats del cel, on 26 de les 174 fotografies publicades pertanyen a la Fundació Rabell. La seva generosa contribució va permetre fer un tiratge gratuït de 1.000 exemplars de l’Atles complet i posar a la venda la versió reduïda a un preu significativament baix. L’extracte es va publicar el 1931 en 4 llengües: en les 3 oficials de l’Organització Meteorològica Internacional i en català.

Portades de la primera edició de l'Atlas dels núvols

El mecenatge de Rafael Patxot

Rafael Patxot es va iniciar en l’exercici del mecenatge amb les “fundacions familials de recordança” com ell les anomenava: la Fundació Montserrat Patxot i Rabell (1919); els Concursos Musicals Eugeni Patxot i Llagustera (1919); la Fundació Clara Jubert de Patxot i Ferrer (1920); Concursos Rafael Patxot i Ferrer (1920); i la Fundació Maria Patxot i Rabell (1925). A aquestes cal sumar-hi les Memòries Patxot, per premiar treballs de ciències fisicomatemàtiques (1923); la Medalla d’Or del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) (1923) i la crucial Fundació Concepció Rabell i Cibils (1919). La Fundació Concepció Rabell va destinar fons a l’estudi de la masia catalana i al recull i salvaguarda del cançoner tradicional. Aquests dos mecenatges marquen un canvi en la forma: en comptes de premiar el millor treball presentat sobre un tema, Patxot organitza una recerca i en segueix l’evolució des d’un despatx de l’organització.

L’Estudi de la Masia Catalana es va iniciar el 1923. El fons està compost per 131 àlbums: 119 dedicats a Catalunya, 10 a les Illes i 2 al País Valencià; 10 carpetes que sumen 300 dibuixos de masies i 7.700 fotografies. El tema preferent és la visió de la casa, però també hi figuren imatges del camp i la vida al mas. Hi van treballar un centenar de fotògrafs i una trentena de dibuixants. A cada fotografia hi consta el nom i referències de la imatge, l’autor de la fotografia i la data. És un estudi d’arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà. El 1976 els seus hereus van dipositar el material al CEC per donar compliment a les seves voluntats.

La recerca de la música popular que es va convertir en El Cançoner Popular es va iniciar el 1922. Van recollir prop de 40.000 documents. Quan la Guerra Civil va interrompre les tasques de recerca ja se n’havien publicat tres luxosos volums (1926-1929). Com en el cas anterior, Rafael Patxot va disposar que, un cop mort el dictador, es lliurés la documentació a alguna biblioteca o arxiu segur i que es posés a disposició dels estudiosos. El 1991 arribà al Monestir de Montserrat la primera tramesa i el 1994, la segona i ara ja són dinou els volums publicats.

Posteriorment va crear la Institució Patxot que va promoure el Concurs de l’Haia a través del qual volia, en les seves paraules, que Catalunya donés, des de l’àmbit internacional, una resposta a la dictadura militar de Primo de Rivera. Estava dotat amb 1.000 lliures esterlines i, a l’empara del Tribunal Permanent de Justícia Internacional de l’Haia, premiava un estudi sobre les influències del dret internacional en el dret públic interior. Una altra iniciativa fou la d’aplegar el Llegendari català.

Des de l’exili, Rafael Patxot va completar diversos mecenatges iniciats abans de la Guerra Civil, va socórrer econòmicament exiliats catalans, va finançar l’Onomasticon Catalonia, de Joan Coromines, i va dotar algunes beques per a estudis a l’estranger.

Estudi de la Masia Catalana; Partitura pertanyent a "El Cançoner Popular"; Ex-libris de la Institució Patxot

Estudi de la Masia Catalana; Partitura pertanyent a "El Cançoner Popular"; Ex-libris de la Institució Patxot

Data d'actualització:  20.02.2014