• Imprimeix

Manuel de Pedrolo i Molina

100 anys del naixement de Manuel Pedrolo i Molina, escriptor

Casa natal

Castell de L'Aranyó, casa natal de l’escriptor Manuel de Pedrolo.

Nascut a l'Aranyó (Segarra) l'1 d'abril de 1918 en el si d'una família acomodada. En plena postguerra, s'instal·là a Barcelona, ciutat on va viure la resta de la seva vida.

Tot i que va haver de realitzar diferents feines per guanyar-se la vida, Pedrolo va escriure amb regularitat, conreant diferents gèneres: poesia, teatre, assaig... Sobresurt, però, la seva producció novel·lística: destaquen Cendra per Martina, (1952, publicada el 1965), Balanç fins a la Matinada (1953, publicada el 1963), Si són roses floriran (1961, publicada el 1971), Totes les bèsties de càrrega (1965, publicada el 1967) i Mecanoscrit del segon origen (1973, publicada el 1974), la seva obra més venuda i llegida en ser incorporada als programes de batxillerat.

Col·laborador de gran nombre de revistes catalanes, publicà a Revista de Catalunya, Serra d’Or, Oriflama, Canigó, Avui, entre d'altres. Fou també un impulsor del gènere policíac a Catalunya a través de la direcció de la col·lecció La Cua de Palla d'Edicions 62 i va traduir obres d’autors contemporanis, com ara Henry Miller, John Dos Passos, William Faulkner o Jean-Paul Sartre.

Pedrolo va escriure sempre en català, malgrat la censura i les dificultats per publicar que ajornaren anys l'edició de moltes de les seves novel·les.
Aquesta coherència personal, la seva irreductible defensa de la llengua i, amb l'arribada de la democràcia, el seu independentisme, convertiren a Pedrolo en un referent per a gran part de la societat catalana dels anys vuitanta. Però, també, la seva mirada crítica cap al parlamentarisme d'aquells anys el convertiren en un personatge sovint incòmode.
La seva prolífica obra, que abasta més d'un centenar de títols, el situen en un lloc destacat de la novel·lística de postguerra i l'han fet mereixedor de nombrosos guardons literaris: entre ells, el Joanot Martorell per Estrictament personal (1954), el Víctor Català per Crèdits humans (1956), el Sant Jordi per Balanç fins a la matinada (1962), el Prudenci Bertrana per Estat d'excepció (1968, novel·la publicada amb el títol d’Acte de violència), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1979), el Premi de la Crítica Serra d'Or de narrativa per Disset contes i una excepció (1991) i el de Memòries per Darrers diaris inèdits (1992).

Data d'actualització:  17.01.2018