• Imprimeix

Maria Aurèlia Capmany i Farnés

Cent anys del naixement de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, escriptora, pedagoga i política

MA Capmany

Fotografia de Maria Aurèlia Capmany i Farnés. Font: Arxiu fotogràfic de la família Capmany.

Filla de l'escriptor i estudiós del folklore, Aureli Capmany, va néixer a Barcelona el 3 d’agost del 1918. La seva infantesa i joventut va transcórrer en un entorn familiar de caire intel·lectual, progressista i catalanista. Però l'esclat de la Guerra Civil, va esquinçar aquell món que havia conegut fins aleshores. En acabar el conflicte bèl·lic, estudia Filosofia i Lletres i comença a treballar en l'ensenyament.

La seva carrera literària s’inicia amb l’obra Necessitem morir (1952), finalista del Premi Joanot Martorell. Li segueix El cel no és transparent, obra amb la qual guanya aquest premi però que -a causa de la censura- no es publicarà fins a l'any 1963, amb el títol La pluja als vidres.
La seva producció novel·lística segueix, entre d'altres, amb Betúlia (1956), El gust de la pols (1962) i Un lloc entre els morts (1968), que la va fer mereixedora del Premi Sant Jordi.
A partir de 1960, deixa l'ensenyament per dedicar-se a l'escriptura i s’interessa també pel teatre. Estrena l'any 1959 Tu i l’hipòcrita, i funda amb Ricard Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, on treballarà com a escriptora, directora i actriu. Entre la seva producció dramàtica, cal destacar Vent de garbí i una mica de por, la controvertida Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya i L'ombra de l'escorpí.
Dona compromesa amb el seu temps i amb el restabliment de les llibertats democràtiques, troba en l'assaig el mitjà per difondre les seves idees, especialment sobre el feminisme, que exposa a través de col·laboracions a mitjans escrits, de cursos i conferències, i de novel·les com ara Feliçment jo sóc una dona (1969).
A la dècada dels vuitanta, va seguir escrivint amb regularitat, amb obres com Lo color més blau (1982), el llibre de memòries Mala memòria (1987), i la novel·la juvenil La rialla del mirall (1989).

Pel que fa a la seva participació política, va ocupar la regidoria de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona durant la primera legislatura del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i, l'any 1987 va assumir la regidoria d’Edicions i Publicacions. També va ser membre de la Diputació de Barcelona des de 1983 fins a la seva mort, l'octubre de 1991.

Data d'actualització:  21.12.2017