• Imprimeix

Olga Sacharoff

50 anys de la mort d’Olga Nikolàievna Saharova, Olga Sacharoff, pintora avantguardista

Els noucasats

Els noucasats. Olga Sacharoff (cap a 1929). Font: MNAC

Olga Nikolàievna Saharova, coneguda com a Olga Sacharoff, va néixer a Tbilisi (Geòrgia) el 28 de maig de 1889.Va estudiar Belles Arts a la seva ciutat natal. L’any 1910 viatja a Munic, aleshores un dels nuclis actius de l’expressionisme alemany, i dos anys més tard s’instal·la a París, on en aquell moment la influència del cubisme predominava entre els artistes decidits a arrenglerar-se al costat de l’avantguarda. En aquesta ciutat la pintora exposa la seva obra en els Salons de Tardor, de les Tuilleries i dels Independents. Amb l’esclat de la I Guerra Mundial, Olga Sacharoff i la seva parella, el també pintor i fotògraf Otho Lloyd, abandonen la ciutat. Fan estades a Mallorca, Ceret, Tossa de Mar i finalment s’instal·len a Barcelona, tot i que continuaran passant llargues temporades a Tossa, que esdevindrà un punt de trobada de molts dels artistes d’avantguarda aleshores residents a Catalunya. En aquesta etapa, el seu estil evoluciona a partir dels plantejaments cubistes inicials cap a un purisme compositiu que tendeix al primitivisme, en el seu cas amb clars punts de contacte amb la poètica del duaner Henri Rousseau.

Un cop acabada la Gran Guerra, Olga retorna a París. Continuarà, però, mantenint contacte amb els artistes i les galeries d’art catalanes. El 1934, després d’un parèntesi de 5 anys d’inactivitat, torna a l’esfera pública: exposa a les Galeries Laietanes i l'any següent participa en el Saló Montjuïc.

A finals dels anys 30, en una Europa immersa en un ambient prebèl·lic, la pintora i la seva parella decideixen retornar a la capital catalana i establir-se permanentment en una gran casa amb jardí, situada al barri del Putxet. Allí farà reunions i tertúlies amb els seus amics artistes i intel·lectuals, que plasmà en una de les seves obres més conegudes: La colla (1945).

A partir dels anys 40, la seva producció deixa enrere els plantejaments més avantguardistes i pinta escenes costumistes, paisatges, quadres de flors i, sobretot, retrats. En conjunt, es tracta d’obres de bona factura, que s’adaptaven al gust de la clientela dels anys posteriors a la Guerra Civil. En aquests anys, es dedicà, també, a la il·lustració de llibres, com  Sempre i ara de Clementina Arderiu (1938), La casa de Claudine de Colette (1944) i Netochka Nezvanova de Dostoievski (1949).

L’any 1947 la seva obra Homenatge a la Mare de Déu de Montserrat es guardonada en el concurs de pintura celebrat amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu a Montserrat. L’any 1953 se celebrà una exposició antològica de la seva obra a Barcelona, que es repetirà a Madrid el 1960. També exposa a París, Londres, Nova York, Roma, i Florència.

L’any  1964 li fou concedida la Medalla d’Or de Barcelona, ciutat a on moria tres anys més tard. L’any 1994 la Fundació Caixa de Catalunya va presentar una important exposició antològica de la seva obra.  

 

Data d'actualització:  03.01.2017